Per començar comentant i reflexionant sobre aquest article direm que ha de quedar més o menys clar que l'educació no es tracta d'acumular coneixements sinó que ha de ser crítica i destriar i decidir allò que necessite i allò que no.
D'una banda, aquesta educació pública de la que parla l'article ha de ser per a tothom durant tota la vida i ha de tenir un valor d'ús i un valor de canvi perquè poc a poc vaja millorant i tots puguen adquirir-la.
D'altra banda diem que la crisi actual del capitalisme està marcada segons "David harvey" per com es va desenvolupar l'anterior, ja que a partir d'aquesta crisis el capitalisme es va orienrae cap operacions financeres que li produien grans beneficis.
Avuí, diem que el capitalisme no pot resoldre les seues crisis ja que sols pot desplaçar-les perquè apart de la falta de mitjos no ha hagut durant el temps una bona gestió i ara es veu repercutida en les crisis que van apareixent i que en gran part moltes vegades depèn del estudiant.
Comentem a més que als anys setanta del passat segle l'educació en moltes zones no estava ni desenvolupada, en altres guardava un desenvolupament mitjà, insuficient i en la resta de llocs havia arribat a desenvolupar-se però depenia totalment de l'estat i per a la seua explotació hi havia que aconseguir que s'organitzara com un mercat mitjaçant una oferta educativa perquè augmentara el seu consum sense dependre tant del poder dels clients, és a dir, va aparèixer la teoria del capital humà que concebia l'educació com un element fonamental per a la generació de riquesa per a les empreses que s'extenien en la societat.
Per mitjà del eslogan de "educació per a tots al llarg de la vida" s'augmentava cada vegada més eixe consum educatiu, en contraposició a l'actualitat podem dir que avuí dia l'educació compleix el paper legitimador d'ordre capitalista a més de convertir-se en un negoci desenvolupat per totes les polítiques educatives i està arribant a ser un producte de consum sense valorar.
Finalment, i acabant amb la reflexió pense que l'educació no ha de servir sols per acumular i per saber cada vegada més coses per tenir una feina, sinó que ha de ser vàlida per a que la gent puga entendre el món en el que viu, les conseqüencies que poden haver-hi i ha de servir-los per crèixer dins del seu món i sobre tot com a persones, ja que per a que una educació siga realment pública ha de estar encaminada cap a la lluita d'un món millor i proposar canvis i solucions per millorar la societat en la que vivim perquè així és quan tots ixirem beneficiats.
D'una banda, aquesta educació pública de la que parla l'article ha de ser per a tothom durant tota la vida i ha de tenir un valor d'ús i un valor de canvi perquè poc a poc vaja millorant i tots puguen adquirir-la.
D'altra banda diem que la crisi actual del capitalisme està marcada segons "David harvey" per com es va desenvolupar l'anterior, ja que a partir d'aquesta crisis el capitalisme es va orienrae cap operacions financeres que li produien grans beneficis.
Avuí, diem que el capitalisme no pot resoldre les seues crisis ja que sols pot desplaçar-les perquè apart de la falta de mitjos no ha hagut durant el temps una bona gestió i ara es veu repercutida en les crisis que van apareixent i que en gran part moltes vegades depèn del estudiant.
Comentem a més que als anys setanta del passat segle l'educació en moltes zones no estava ni desenvolupada, en altres guardava un desenvolupament mitjà, insuficient i en la resta de llocs havia arribat a desenvolupar-se però depenia totalment de l'estat i per a la seua explotació hi havia que aconseguir que s'organitzara com un mercat mitjaçant una oferta educativa perquè augmentara el seu consum sense dependre tant del poder dels clients, és a dir, va aparèixer la teoria del capital humà que concebia l'educació com un element fonamental per a la generació de riquesa per a les empreses que s'extenien en la societat.
Per mitjà del eslogan de "educació per a tots al llarg de la vida" s'augmentava cada vegada més eixe consum educatiu, en contraposició a l'actualitat podem dir que avuí dia l'educació compleix el paper legitimador d'ordre capitalista a més de convertir-se en un negoci desenvolupat per totes les polítiques educatives i està arribant a ser un producte de consum sense valorar.
Finalment, i acabant amb la reflexió pense que l'educació no ha de servir sols per acumular i per saber cada vegada més coses per tenir una feina, sinó que ha de ser vàlida per a que la gent puga entendre el món en el que viu, les conseqüencies que poden haver-hi i ha de servir-los per crèixer dins del seu món i sobre tot com a persones, ja que per a que una educació siga realment pública ha de estar encaminada cap a la lluita d'un món millor i proposar canvis i solucions per millorar la societat en la que vivim perquè així és quan tots ixirem beneficiats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario