L'estima lligada a l'educació...

L'entrada d'avuí és un poc diferent a les demés ja que vaig a fer una reflexió d'una frase que m'ha impactat i que pense que moltes vegades no sabem pensar bé el que fem o com actuar i al llegir aquestes frases se'ns ve a la memòria de nou que som persones que podem cometre errors i que som valents que també podem perdonar.

La frase de la que vaig a reflexionar és la següent; "El primer en demanar disculpes, és el més valent,  el primer en perdonar és el més fort, el primer en olvidar és el més feliç".

Potser, el títol de la reflexió no tinga molt a veure amb la frase exposada però jo sí que li veig el seu punt.
Una persona, quan és educada correctament i té una sèrie de valors i sobre tot sap, aunque siga poquet, estimar, està formada i apoyada per l'educació, ja que les persones des del meu punt de vista actuem, estimem, som, ens desenvolupem conforme hem adquirit en la nostra vida, siga del àmbit familiar, escolar, dels amics... siga del àmbit que siga, darrere d'aquesta formació personal sempre està l'educació, perquè sense el pilar fonamental de l'educació no sabriem ni actuar, ni seriem com som ni sabriem tampoc estimar.

Una vegada hem parlat de l'estima ens centrem en el contingut de la frase, que vaig a explicar-la des del punt de vista d'una gran companya, ja que sempre és bo deixar pas a la imaginació dels que ens envolten, perquè sempre ens ensenyem alguna cosa nova.

" El demanar perdó és de valents, es a més deixar l'orgull a un costat, ja que tots en el fons som un poc orgullossos, d'altra banda, saber perdonar també diem que no és sols de ser fort sinó que és el saber donar segones oportunitats perquè tots en aquesta vida fem errors, sentim, olvidem... En resum, pense que no és qüestió de ser feliç o no, és més de saber superar el que ens passa i sobre tot aprendre d'això, perquè si olvidem i tornem a caure, probablement no haurà servit de res viure això."

Tanquem la reflexió amb aquest apunt... Hi ha que viure però sempre sabent ESTIMAR...

Héctor Pérez Payà