QUE VAL MÉS, LA FELICITAT O L'ESTUDI?

A la classe d'avuí hem començat veient com està el sistema educatiu en Corea del Sud, amb el documental nomenat, "El preu de ser els primers".
Aquest país com hem pogut veure al video és un país malalt en la seua educació ja que per als xiquets i adolescents no existeix vida social, ni una vida sense estar totes les vesprades i totes les setmanes de classe a classes de reforç i de classes de reforç a casa a dormir, ells no saben el que es estar una vesprada jugant al parc, o estar un dia sense estudiar.

En l'escola privada dediquen tot el temps a que els xiquets aprenguen sols que aprenguen estudiant o fent coses relacionades amb la vida acadèmica, per a la joventut de Corea del Sud no existeix el terme jugar al par, perquè per a ells el aprendre ja és un joc, ja que ho han tingut vinculat desde sempre així i encara ho viuen d'eixa manera.

A més diem que els estudiants estan pressionats en molts sentits, en primer lloc parlem de que ells no elegeixen el que volen estudiar, se'ls inculca des del principi el que han de traure sense pensar en si les agrada o si serà el que ells volen. Aquest èxit, que en realitat no és tant èxit perquè els estudiants no són feliços, comporta que hi vagin el 80% d'estudiants a la Universitat.

Diem en segon lloc, que si alguna vegada algun estudiant s'ha plantejat deixar-se els estudis per alguna raó en concret, la familia no ho accepta de cap de manera i l'envien al metge per veure que li passa, és a dir, l'èxit dels estudis dels nens és la felicitat i l'èxit de tota la familia.

Una vegada analitzades i exposades les circumstàncies dels joves en Corea del Sud ens responem d'una manera clara als suicidis que hi ha per part d'aquesta secció ja que la vida dels joves es forma d'extrés, de feina i d'examens, de res més.

Finalment, com a reflexió podem dir que en la nostra cultura en la qual vivim avuí dia arribar a eixes condicions és impossible.

Seguidament en la classe d'avuí hem donat pas a un debat sobre el sistema educatiu de Corea del Sur i sobre la manera de donar les classes, hem opinat i hem donat el nostre punt de vista sobre la gran pressió que té la joventut de Corea del Sur.

Finalment, hem començat a parlar del curriculum, que serà el pròxim tema que anem a donar i diem que el curriculum el definim com un projecte selectiu cultural, social, política i administrativament condicionat que omple l'activitat escolar.

HÉCTOR PÉREZ PAYÀ